“Vaig entrar a viure a Llars Horitzó al setembre de 2021, uns mesos després d’haver estat ingressat a l’hospital. Llavors vivia en un pis compartit també a Badalona però no em trobava a gust, no podia cuinar quan volia, de vegades em tancava a l’habitació i menjava qualsevol cosa… Mai no tenia ganes d’anar a casa per no trobar-me en aquella situació… I a més pagava molt per viure així.

M’imaginava que això de Llars Horitzó seria com una residència però no, és molt diferent i a mi m’ha canviat molt la vida. Abans no tenia ganes de menjar, no em cuidava personalment… Aquí pots fer la teva vida i et sents propietari del teu lloc. Jo valoro poder tenir un sostre en condicions amb una habitació pròpia amb el teu bany i amb una cuina i un menjador que pots utilitzar quan vols, que els sento com a meus també. A mi m’agrada cuinar i la cuina és gran i maca, faig molts “potajes”.

Cadascú a la nostra edat tenim el nostre caràcter i hi ha gent amb qui et relaciones més a l’edifici. Normalment ens relacionem els de la planta, la família diguéssim són les persones de la teva planta i amb els companys molt bé. De vegades dinem junts i entre nosaltres col·laborem bastant”.