Des del servei d’Educació social de la Residència Roca i Pi, la Linda i el Sergio treballen dinàmiques per “mantenir l’activitat física, cognitiva i pel benestar emocional i la participació comunitària de les persones residents”. Comenten que la figura de l’educador/a social potser no es coneix gaire ni té reconeixement, però que impacta en la qualitat de vida de les persones residents, sempre “des del respecte i la preservació de la dignitat de la persona”.

“Organitzem activitats molt variades però el que és més important, i això s’ha fet molt palès durant la pandèmia, és l’acompanyament i el vincle amb les persones”. Precisament assenyalen que amb la covid les persones grans han estat un col·lectiu molt oblidat i que s’ha ressaltat una imatge negativa de les residències. “S’haurien de poder veure les coses bones que fem perquè les persones grans visquin bé”, afegeixen.

Durant la pandèmia “els professionals ens hem hagut d’adaptar i innovar”. Recorden entrar a les habitacions amb les EPIS a fer activitats individuals i que han dedicat molt de temps a les videotrucades entre residents i familiars. “De vegades ens deien si els hi podíem fer carícies de la seva part a través de les videotrucades, ha estat dur…”.

Treballar l’acompanyament al final de la vida, també amb familiars, és un altre dels punts que destaquen. “Realment vivim moltes emocions i de vegades necessitem compartir amb l’equip com ens sentim i desfogar-nos, això és important”.

La Linda Díaz treballa a Roca i Pi des de l’any 2003 i el Sergio Pérez des del 2016. Des que va començar a estudiar Educació social, el Sergio tenia molt clar que volia treballar amb persones grans. “Hi ha coses que no t’ensenyen a la universitat i aquí vaig tenir la sort de trobar-me amb la Linda, que ja portava uns anys treballant a la Residència i que em va ensenyar principis bàsics i temes pràctics, m’ha ajudat molt”.

Petits instants i aprenentatges amb la gent gran

Respecte a què és el millor de la seva feina, el Sergio diu que es queda amb “petits instants del dia a dia” on es veu l’afectivitat i el vincle entre les persones i amb què “La gent gran també té il·lusió”. La Linda també parla d’aquesta il·lusió i sobre que és molt gratificant que en algunes activitats les persones els hi diguin “no em veia capaç de fer-ho i ho he fet!”. Per exemple participar en una obra de teatre.

“La societat, quan arribes a una edat, t’aparta de la vida social i infravalora les persones grans. Però la gent gran és font de riquesa i és brutal tot els que ens poden ensenyar: memòria història, vivències, coneixements, emocions… Ens donen lliçons de vida i treballar amb elles és un regal”, coincideixen la Linda i el Sergio. Destaquen el projecte intergeneracional amb alumnes del Col·legi Mare de Déu de la Salut i el programa Grans Històries de Ràdio Estel (link a apartats corresponents de la web).

La pandèmia ha fet que per exemple el projectes intergeneracional s’hagi hagut de treballar online i “s’hagi perdut el contacte presencial amb els nens igual que ha passat amb moltes altres activitats que comptaven amb participació de persones d’entitats de l’entorn i també de voluntariat i familiars”.

“Ens agradaria destacar que hi ha voluntaris i voluntàries que ho donen tot tant en els bons moments com en els dolents i que aporten molt a les persones residents. Esperem poder recuperar la seva presència i totes les activitats i sortides que fèiem abans de la pandèmia i que la Residència torni a ser una residència sempre oberta per als familiars com ho era abans!”.