Parlem amb Pedro, usuari del Centre dïurn Folre, un espai d’acollida que té com a objectiu l’inici de processos de recuperació personal i que ofereix acompanyament social i la cobertura de necessitats bàsiques.

“És una vida rara aquesta. He vist coses dolentes que no em vaig imaginar vivint al carrer. He conegut bona gent també, cadascun té la seva història…

Al centre de Folre esmorço cada dia i després em quedo una estona, sempre volen que em quedi una mica més. També hem fet alguna sortida. Jo al matí vaig a la platja abans o després d’anar a Folre i a la tarda a la biblioteca. És important estar actiu i no quedar-te tot el dia assegut al carrer.

Mai penses que et tocarà viure això, però no em puc permetre pagar una habitació. Això fa que em senti privat de llibertat. A mi m’agradaria tenir vida pròpia”.