NOTA DE PREMSA: EL SEGON RECOMPTE DE BADALONA LOCALITZA 57 PERSONES DORMINT AL CARRER

 Prop de 200 persones voluntàries han participat en el segon recompte impulsat per la Taula Sense Llar de Badalona, amb el suport de la Federació d’Associació

de Veïns de Badalona (FAVB).  A les 57 persones que s’han comptabilitzat dormint al carrer, se sumen les 172 que han passat la nit en centres d’acollida, pisos d’inserció, en pensions

pagades per les entitats o en espais que es consideren infrahabitatges a la ciutat.

 Tant des de les entitats d’acció social de la ciutat com des dels mateixos Serveis Socials de l’Ajuntament es veu amb preocupació aquest augment de persones

dormint al carrer respecte al recompte de 2016, on se’n van trobar 39. Des de la mitjanit fins a les 2 de la matinada, prop de 200 voluntaris i voluntàries s’han

dividit en 18 grups que han caminat per tots els carrers i espais de la ciutat de Badalona. S’han fet servir uns plànols cartogràfics molt ben delimitats, que han permès arribar a

tots els barris del municipi. El punt de trobada ha estat la finca Can Banús, tal i com ja es va fer al 2016. Cal destacar que es tracta d’un recompte quantitatiu, en el qual no

s’ha fet cap enquesta o qüestionari a les persones que dormien al carrer. En total s’han visibilitat 57 persones dormint a la via pública durant aquesta nit. A

aquesta xifra cal sumar les 172 allotjades en equipaments de les entitats, en pensions, i les que es té constància que s’allotgen en habitatges inadequats o barraques. Una xifra

que en l’anterior recompte 2016 no es va sumar en el resultat total però que dona la dimensió de les persones sense habitatge propi digne. Amb el recompte, s’obté la fotografia del nombre

de persones sensellar a la ciutat en una nit determinada per, d’una banda, sensibilitzar la ciutadania sobre aquesta problemàtica, i de l’altra, incidir en el disseny d’unes polítiques d’actuació

i atenció més acurades a la realitat de la ciutat.

Analitzem el resultat?

Les xifres mostren un augment de persones dormint al carrer respecte al recompte de 2016. Més enllà de la millora en la metodologia del recompte i l’expertesa dels

voluntaris, es fa evident l’increment i cronificació de la pobresa. El context de crisi econòmica d’aquest darrers anys ha accentuat les desigualtats socials també a la

nostra ciutat, amb un escenari marcat per l’augment del preu dels pisos de llogueri la precarietat laboral que afecta especialment als grups més vulnerables.

El que és segur és que no podem restar indiferents davant d’aquesta realitat. Les entitats i els Serveis Socials de l’Ajuntament de Badalona que formen la Taula

Sense Llar de Badalona – integrada, d’una banda, per la Fundació Llegat Roca i Pi, Càritas Diocesana de Barcelona, la Fundació Acollida i Esperança, Creu Roja del

Barcelonès Nord i la Fundació Mambré, i, de l’altra, per l’Ajuntament – volem continuar sumant esforços per desenvolupar més recursos d’atenció i seguiment per fer

front a la problemàtica del sensellarisme. El recompte no soluciona de forma immediata cap vida. Els condicionants personals que

aboquen a l’exclusió extrema són molt importants: la manca de feina, la pobresa econòmica, la falta d’habitatge, la pèrdua de les relacions familiars i socials,

condicionants de salut, de salut mental, d’addicions, el mateix estigma i discriminació social afegit…. i fan molt complexa la realitat de vida d’aquestes persones. Els

professionals que ens dediquem a acompanyar i atendre aquest tipus de situacions sabem que tants trencaments i tant de patiment no permeten un fàcil camí de tornada.

Què ja s’està fent a Badalona davant el sensellarisme i l’emergència habitacional? Com a resposta exposem una síntesi del serveis i programes d’atenció que es

van fer a la ciutat durant el 2017 a la nostra ciutat per aquestes persones:

– Depenent dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Badalona existeix l’EDAPS (Equip de detecció i atenció a persones sense sostre): es van atendre a 317 persones, i es va

realitzar seguiment social a 218 (facilitant l’accés a les prestacions socials, derivant a les xarxes de serveis socials o de salut, redreçant documentació bàsica: com el DNI, la

targeta sanitària o l’empadronament)

– El centre de dia Folre per l’acompanyament a persones que no tenen habitatge: atenció a 115 persones (dutxes, sopar diari de dilluns a divendres, rentat de la roba, higiene

personal, rober).

– Menjador social en funcionament els 365 dies de l’any, amb 211 persones ateses i amb un volum de 10.932 àpats al llarg de l’any.

– Centre d’acollida Can Banús de la Fundació Acollida i Esperança: Llar residència per a persones amb el VIH/sida i en situació d’exclusió social. Es va atendre 55 persones i

van suposar 9.209 estades (atencions persona/día oferint: sostre, menjar, higiene,

acompanyament professional,…)

– 4 entitats (Fundació Mambré, Fundació Acollida i Esperança, Càritas i Fundació Roca i Pi) han desenvolupat diferents programes de pisos, per un total de 9 pisos i on van

atendre 39 persones.

– Creu Roja va desenvolupar un Programa d’Atenció a persones residents en espais inadequats: elaborant un cens voluntari de persones residents en infrahabitatge de 65

persones (entre els 25 y 47 anys), promovent mesures higiènic-sanitàries de manera col·lectiva i fent accions a nivell individual amb les persones acompanyades, derivantles

a programes o projectes d’inserció laboral i de formació per a la millora del perfil professional i l’ocupabilitat en els casos en que la situació administrativa ho permet.

Alhora donant informació i assessorament sobre la seva situació documental administrativa.

-123 persones van rebre ajudes econòmiques realitzades per Càritas per concepte de pensions o habitacions de relloguer.

– El centre especial de treball Mansol Projectes per possibilitar la inserció socio-laboral va mantenir 40 llocs de feina, 30 dels quals van ser per persones amb certificat de

discapacitat i vulnerabilitat social.

– El Projecte d’acompanyament socio-laboral des del taller pre-laboral Sant Isidre de Roca i Pi: s’han atès a 15 persones amb dèficit habitacional. Suport emocional i

seguiment pre-laboral per a incorporar-se al mercat de treball.

– Des del Projecte Àngels promogut per Fundació Roca i Pi amb el suport de l’Ajuntament, es van arranjar 313 habitatges de persones vulnerables, tot donant feina

a persones en procés d’inserció laboral amb el suport dels plans d’ocupació.

Mirem el sensellarisme com una vulneració al Dret a l’Habitatge?

Des de Serveis Socials de l’Ajuntament també s’aporten algunes dades que ens poden ajudar a entendre la dimensió del sensellarisme i la necessitat d’un enfocament de drets

com a prevenció de la realitat de persones que acaben vivint al carrer. Al 2017 es van produir 353 desnonaments efectius a Badalona.

La Unitat d’Emergències, és un equip que treballa amb les persones o famílies que de forma sobtada es troben en situació d’exclusió residencial. Durant l’any 2017 es van

treballar 369 ordres de desnonament. El SIAPH (Servei d’informació i assessorament a la problemàtica del habitatge) va atendre 381 famílies i el Servei Ofideute (de mediació a execucions

hipotecàries i lloguer social amb entitats bancàries o fons de capital) va tramitar 85 expedients. La Oficina local de l’Habitatge. És un equip que valora els motius i pot tramitar ajuts per

fer front a deutes en el pagament de lloguer de persones /unitats familiars com a mesura que pot resoldre la permanència de la família en l’habitatge. Van tramitar

1.417expedients d’ajuts i 162 d’ajuts especials d’urgència de deutes de lloguer.

Des de la Taula Sense Llar de Badalona creiem necessari divulgar tot allò que es

fa, situar la dimensió del problema i mirar el sensellarisme més enllà del drama

personal, com una profund fracàs social i com a conseqüència de les desigualtats

socials de la nostra societat.

 

2018-05-24T11:23:50+00:00 24, maig, 2018|Sense categoritzar|